Aquesta setmana viatgem per Àsia!

Ja sabeu que aquest estiu estem fent un viatge per tot el món amb l'ajuda dels llibres. Aquesta setmana us recomanem els següents:

El primer és Vaig arribar de... la Xina de Miquel M. GIBERT. És un dels títols de la col·lecció Vaig arribar de... de l'editorial La Galera, editada amb el suport de l'Institut Català d'Acolliment i d'Adopció de la Generalitat de Catalunya. Aquesta col·lecció vol fer natural i fluida la manera d'explicar als fills adoptats els seus orígens. Tots els llibres de la col·lecció tracten el tema de l'adopció d'una manera amena i natural, són de lectura fàcil i van acompanyats d'unes il·lustracions característiques de cada lloc i reflecteixen les particularitats de l'adopció en els diferents països. Cada llibre inclou pautes i recomanacions psicopedagògiques dirigides als pares i mares, que els poden ser útils a l'hora de transmetre els orígens als seus fills.

Vaig arribar de... la Xina és un petit relat en què els pares expliquen a la seva filla adoptada els passos que van haver de seguir per aconseguir portar-la a casa i la il·lusió amb què els esperava tota la família. El conte descriu com va ser l'espera, el viatge a la Xina, com era la ciutat i com vivia la gent, la primera trobada i com van passar els dies que van estar junts a Pekín, on també van fer turisme, i l'arribada a casa on els esperava la família completa: iaios, oncles, cosins i també els amics.

L'altre no és ben bé un llibre per a infants, però explica la dura vida d'una xiqueta i les seves ganes d'aprendre i d'anar a l'escola. Us pot servir per veure com és d'important la formació acadèmica i per què us adoneu de l'afortunats que sou de viure on viviu. És El diario de Ma Yan de Pierre HASKI. És la història d'una xiqueta de tretze anys que viu en un poble xinès, Zhang Jia Shu, des d'on reclama el dret a una vida millor. La sort de Ma Yan va ser trobar-se amb un grup de periodistes francesos, ja que un d'ells ha fet arribar la seva història a tot el món. En realitat Ma Yan va escriure cartes dirigides a sa mare, que és qui les va fer arribar als periodistes. Les missives van ser un crit de rebel·lió quan Ma Yan va saber que no tornaria a l'escola perquè la família no podia pagar les despeses. Ma Yan i la seva família viuen en una de les zones més deprimides de la Xina rural. Els seus pares treballen al camp, però la vida és tan dura que moltes vegades s'han de traslladar a altres llocs més llunyans. Les cartes ens recorden el poder de l'educació com a base fonamental del progrés, cosa que, moltes vegades, els que vivim als països occidentals tenim oblidat. Ella mateixa explica com, per poder comprar-se un bolígraf, una cosa tan normal per a nosaltres, va haver de privar-se de menjar pa durant quinze dies. Ma Yan confia detalladament al diari els seus problemes, les seves penes i la duríssima vida que li ha tocat viure, les ganes de superació i de sortir d'on viu, lloc oblidat per les autoritats. Però la seva vida canvia el dia que el seu diari fa cap a mans dels periodistes francesos, que van publicar un article en un diari francès i van començar a rebre cartes de suport de lectors emocionats per la història. Això va conduir a crear una xarxa de recolzament a Ma Yan i a altres xiquetes del seu poble que es trobaven en la mateixa situació: elles havien de deixar els estudis per qüestions econòmiques mentre els seus germans barons podien continuar estudiant. Una commovedora història que segur que us agradarà.